El primer dia de clase, a la primera pràctica, vam conformar el grup. L´atzar ens va juntar als 5 components.
La primera feina, fer un dibuix que ens representara a nosaltres front a l´educació física. La majoria, com la resta de la clase, ens vam dibuixar més grans de tamany que els alumnes (estatuts, o rang professor-alumnes) i la majoria també dibuixarem alumnes, alumnes qualsevol com ja va explicar el professor a clase. I diguem la majoria perquè Toni, per exemple, va fer un dibuix diferent.
Ací, el que fem els 5 membres del grup, és donar la nostra visió dels dibuixos; del propi i dels mateixos companys.
Si ho estimes oportú, pots deixar també la teua opinió al respecte, al igual que al blog genèric de classe.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Gonzalo: el meu dibuix, particularment, era el típic del professor d´educació física, explicant a un lloc indeterminat, uns conceptes indeterminats. Els meus companys van acordar que jo era, al menys, el que millor dibuixava (per alguna cosa es comença). La veritat és que el vaig fer sense pensar. Com ja es va dir a classe, quan recapacites sobre una cosa que has fet, trobes molts defectes i moltes virtuts. I el meu dibuix els i les tenia. Crec que va ser un bon començament per anar trencant el gel de les pràctiques. Ens va fer pensar molt a tots. Dels dibuixos dels meus companys, el que més em va cridar l´atenció fou el de Toni Vercher. Era el dibuix del home d´ulls grans que mitjançant els continguts curriculars de l´educació física guiava als alumnes "al bon camí". Extrany però espectacular. Al principi em donà un poc de risa, però després el vaig comprendre a ell i a l´imaginació del meu company. Al blog de classe també s´anomenava.
si, la veritat es que tots els dibuixos eren similars, amb algun detall que aportava cadascu, jo per exemple hem vaig dibuixar gran, i tots els alumnes anaven escalant per damunt meu, simbolitzant la unio que hi havia entre nosaltres.
Pero el dibuix de Toni ens va deixar a tots bocabadats, i mes amb la explicacio que va donar a continuació. Va ser una practica sorprenent.
La primera pràctica dels dibuixos va ser sorprenent. Quan estaba fent el dibuix que corresponia pensaba que era molt ingeniós, però quan vam terminar de fer-los i la gent va començar a ensenyar els seus dibuixos i comentar-los, em vaig donar compte de que d'alguna forma tots tenien alguna cosa a veure. No obstant, com ja han dit els meus companys, en aquesta pràctica Toni és el que va anar més enllà.
La veritat és que aquesta primera pràctica va estar prou bé.
Despres de veure l´ "exit" aconseguit amb el meu dibuix tindre que deixar aquesta carrera i anar a fer no se... doneume idees perquè no se en quina carrera universitaria es contempla l´imaginació propia plasmada en dibuixos, així que... hem quedaré i acabaré CAFE!!!!! jeje!!!
Doncs a mi desde el moment en que digué el nostre profesor Victor que ferem el dibuix no va pasar pel meu cap altra cosa que el dibuix que vaig realitzar, dieume raro si voleu, però el meu "meló" de vegades fa coses així, que mentre no faja mal a ningú doncs avant no??
La resta de dibuixos crec que s´estancaren sols en alló que han vivienciat els meus companys a l´escola, institut i part de la universitat, que es el entrar a l´aula, escoltar al profesor, aga far apunts o fer el que ell diga i ... arreplegar trastos i a casa, i dema tema nou. Jo crec que vaig anar més enllà perqué hi han existit profesors en la meua vida que m´han guiat molt be, als quals estic molt agrait, sense deixar de costat la familia que sempre ha deixat que trie el meu propi camí.
Publicar un comentario