La segon semana de classe portarem a classe un text titulat "L´educació Física i jo". El grup, novament, llegí i comentà les redaccions de tots els membres i acordarem, junt a la classe, que tots es pareixien; i així era. La majoria contaven la història d´un nen que creix junt a l´esport, que s´enganxa a ell i acaba estudiant-lo. Després, ferem un anàlisi més a fons dels continguts de cadascun i de la seua intencionalitat.
Ací, comentem coses que a classe, per falta de temps o mer altres motius, no s´anomenaren.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Pot ser tots hem arrivat de una forma semblant a estudiar aquesta carrera, per aixo totes les redaccions son similars, evidentment cadascu te una historia, pero tenim molts punts en comu.
Com ha dit Andreu, tenim molts punts en comú, ja que a tots ens agrada l´esport i em viscut amb ell tota la nostra vida. El que jo destacaria és, com de diferent és la nostra visió sobre l´esport i com és la d´una persona que compartix la vida amb un esportista, ja que els textos de pares, novies i germans solien coincidir en que a vegades, els pareixina fins avorrit de vore com nosaltres el practiquem tant i el tenim tan present.
Si està clar, al fi i al cap quasi tots contem el mateix pero explicat diferent. sera veritat que llegir una redacció es com haver-les llegides totes???... si, "monotema".
Però per què?? doncs la veritat es que jo veig a alguns companys de clas i son jo (referint-me a la vida paralela a l´educació física) peró amb un altre cos fisic-material. No m´identifique ambs tots, està clar que no, també hi han en els que no em semble en res, però son pocs. Així que normal que les nostres redaccions clarifiquen unes experiencies viscudes semblants.
Publicar un comentario