Tal i com ens marcarem en els nostres propòsits de grup, obrim aquesta entrada per tal de comentar allò que ens ha semblat interessant i a la vegada pot incitar a la lectura d'aquest llibre per a aquells que es passen pel nostre blog, del llibre 'La escuela que aprende' de M.A Santos Guerra.
Aquest llibre, per tal d'elegir-lo, ens basarem en el títol, ja que ens va resultar xocant, doncs normalment qui entenem que aprén són els alumnes, no l'escola que és qui ensenya.
Fruit de la lectura del llibre per tots els components del nostre grup, ha sorgit aquesta entrada, on ara opinem sobre allò que ens ha resultat interessant.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
El llibre, la veritat que pense que és molt interessant per qualsevol interessat en l'educació o qualsevol futur docent.
Principalment, m’ha semblat interessant el capítol IV, on parla dels obstacles que bloquegen l’aprenentatge a l’escola, com són la rutinització i la descoordinació dels professionals. Açò ha fet que per uns moments em pare a pensar i reflexionar sobre les escoles.
Pense que per una part, estan excessivament pendents del procés d’ensenyança. De vegades tot es centra en açò i no presten quasi atenció a la manera d’ensenyar i transmetre els aprenentatges, fent que arriben als alumnes de forma significativa, donant lloc al conegut fracàs escolar. Per tal d’aconseguir l’èxit, tal com diu l’autor és necessari un compromís per part de tots.
Pense que per tal de portar endavant un bon procés d’ensenyança, es imprescindible que hi haja un bon clima i una bona relació entre els professionals que intervenen en el procés educatiu, de forma que entre ells dialoguen, conversen i es coordinen mitjançant la reflexió i posada en comú. Qui no ha tingut un professor que tots el coneixen perquè tota la vida ha fet el mateix, i el primer que et diu algú que ja l’ha tingut és: ja us ha fet fer allò de…?
Pense que pel fet de que alguns professors estiguen acostumats a la seua rutina, a la seua forma de donar la classe, no volen aprendre o aplicar nous mètodes que el context del moment demana, de forma que açò crea fracàs i mal ambient al sistema educatiu. Pense que l’actitud tancada d’alguns professionals de l’àmbit educatiu és una clara mostra de la societat que anuncia l’autor, totalment egoista i acomodada.
Jo em pregunte, si sempre hem dit que la societat canvia, és dinàmica, com un funcionari de l’estat, que està exposat al servei públic és estàtic? Açò mai podrà desembocar en l’èxit. Es necessita formació permanent i sobre tot, vocació per educar.
Com be ha dit Andro, qualsevol llibre de pedagogia, desperta un petit interes a tots aquells futurs docents, i aquest aconsegueix que aquest interes no es perga fins que l'has acabat.
Pense semblant al meu company, ja que les escoles, la societat, i els que tenen el poder, pensen molt en els continguts que s'impartiran en les aules, pero descuiden un poc, al menys al meu pareixer, el "com" ensenyarlo, o com transmetreu, es a dir, en les escoles actuals el que es fa habitualment no es ensenyar, sino instruir, ja que no donen lloc a que els alumnes fagen seus els coneixements, sino que els introduixen dins seus, aixo si, momentaneament.
El nivell dels estudiants no pujara, fins a que no es canvie el model d'ensenyança, o al menys, el mode d'aplicarlo.
no soc anonimo, soc andreu. ho sento
Publicar un comentario