Un dels apartats recomanats de l´assignatura, consta de veure diverses pel.lícules relacionades amb l´educació. D´entre altres, es troben "El club de los poetas muertos" de Peter Weir o "La pizarra" de Samira Makhmalbaf, de l´any 2000.
Nosaltres, proposem també, la visió de "Los chicos del coro". La qual comentarem ací també.
A este apartat, anem a discutir diversos aspectes de cada pel.lícula i recomanar-ne d´altres que pareguen interesants.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Així a gran escala, de la pel.lícula del Club de los Poetas Muertos, el que més destacaria és que el Professor Kitting (o com s´escriga), em recorda un muntó al nostre professor de Currículum, Víctor. Per la seua metodologia i la manera de veure les coses i de raonar-les.
L´altre tema a destacar, és que opine que l´alumne-actor no es suïcida per culpa del professor, ni al.lentat per ell, sinó perquè ell es veu atrapat en una realitat (la seua) que no vol viure i de la qual vol escapar. Què opineu ??
He conseguit descarregar la pel.lícula de La Pizarra, encara que subtitulada i l´he vist. Ma sorprés una barbaritat. ¡Com és de dura la vida dels professors a l´Iran! Els pobres van arrastrant a l´esquena la seua pròpia pissarra i van de poble en poble buscant alumnes (alumnes que no troben, ja que la majoria d´adults, al vore´ls arribar tanquen les portes i persianes).
També em va sorprende molt l´idioma que utilitzen, ja que per a dir qualsevol cosa tarden una bona estona i son molt repetitius.
Els nòmades, el casament, els xiquets contrabandistes... quin despropòsit...
La veritat és que no recomane anar a fer oposicions allí.
L´ultima pel.lícula que he vist es Los chicos del coro. Qué bona es. La veritat es que es pareix en la estructura en la del club de los poetas muertos, ja que ocorre a un internat, i el profesor és qui arriba i canvia la metodologia a seguir per fer vore als alumnes que la vida és molt més que allò que porten viscut. En aquest cas, el profesor es basa en la música, i no en la poesia, com Kitting; per obrir els ulls d´uns alumnes que estaven interns alguns d´ells per ser orfes, d´altres per ser vàndals. Lliçó de Clement al director, i sorprenent comportament del professor d´educació física (que furta la llenya del director per a que els xiquets tinguem aigua calenta).
En fi, es podrien comentar moltes coses d´aquesta gran pel.lícula, que quan vullgueu, anem xarrant.
Pel que fa a la pelicula "El club de los poetas muertos", la veritat es que sense veure-la i sols llegint el nom vaig dir: "segur que es una castaña!!!!!!!". Pero mira per on que no, sino tot el contrari, em va agradar el suficient com per a no dormirme cara al televisor (es que soc propenso a quedarme sobat vegent caulsevol peli que als 30 minuts no m´haja despertat alguna curiositat), i no sols aixo, sino que el tema que tracta es un tema molt interessant per a aquells que en un futur volen dedicar-se a la docencia, i per a la resta tamb té una gran importancia perque aprens o activa el aprenentatge de com transmitir a la resta ixe sentiment de veure més enllà de lo superficial, de no estar sotmés a una serie de regles establertes, de poder explotar la creativitat interna de cadascú, ... En fi, el que proposa el profesor protagonista (un dels) de la peli es trencar ixa estricta manera de donar les clases, ixe suplici constant d´estar condemnat a aprendre baix unes normes que posava el profesor i no poder opinar ni crear res ni sobre res. El profe "Kitting" els llibera a ratos de la "carcel" a la que están sotmesos i els fa veure una realitat que no havien vist, que estaven inmersos en ella i na la veien.
Despres, fent referencia a l´autoritat evident del pare sobre l´alumne reflectada en la peli, arriva a ser tan gran i exagerada que quan el alumne-actor se´n adona de que la seua vida està guiada per les preferencies del seu pare decideix agafar el cami més rapid, encara que no el millor, suicidar-se.
Al final de la peli, quan Kitting és expulsat a causa de la tragèdia del suicidi del alumne ja que es creu que en part te la culpa ell, ixe recolsament que recibeix quan abandona l´aula em va fer saltar alguna llagrima, ja que veu que tot alló que els ha fet veure, tot l´esforç que havia fet per ells havia tingut fruit,i aixo plena a qualsevol.
Publicar un comentario